Mares

La mare de la Iman amb 36 anys, la qual va començar a estudiar els 4 anys i actualment te el títol de batxillerat, ens explica que quan ella era petita a casa seva eren 6 i ja tenien nevera i en el seu poble es vivia bé, però a la ciutat encara més, ja que en el poble els principals mitjans de vida fou l’agricultura i la ramaderia i el que se n’obtenia d’aquest  era venut a la ciutat o era per ús propi. Ella pensa que hi ha hagut un gran canvi en  roba, objectes d’ús quotidià, eines, etc., ja que hi ha més varietat i hi ha més que hi ha una gran diferència dels habitatges actuals amb els posteriors la qual és que en els actuals hi ha més tecnologia que en els antics per exemple abans  no hi havia aigua calenta de l’aixeta ni radiadors. Ella creu que hi ha hagut un gran canvi positiu i que  una diferència principal seia que ara la majoria de coses funcionen amb tecnologia i amb abans no i que un objecte imprescindible avui en dia que no existia abans es Internet. Ella creu que d’aquí a uns anys la revolució digital serà positiva i les coses més senzilles.

Entrevista a la mare de la Iman (Photo by Timon Studler on Unsplash)

La mare de la Sara amb 38 anys, la qual va començar a estudiar els 6 anys al Marroc i els va acabar als 15 anys aquí Espanya. Ella va deixar els estudis perquè ella va voler començar a posar-se hijab a fora, però a l’escola li van dir que no tenia permès estudiar amb hijab, li varen dir que si volia seguir estudiant doncs cel havia de treure, perquè per això ella va decidir deixa els estudis. Ens explica que ella quan era petita ja hi havia, nevera, cotxa, televisió, etc… Es comenta que eren molt feliços en el seu poble tot i que van haver de mudar-se a Espanya per poder viure una vida amb bones condicions i trobar treball. També diu que quan van arribar aquí no va ser gaire fàcil perquè en aquell moment no sabien parlar castellà per poder-se comunicar amb les altres persones del seu voltant. Ella va començar a treballar cap als 15 anys el seu treball consistia a cosir pells de conill, aquesta feina la feia des de casa, ja que en aquella època només la deixaven treballar a casa. Ella pensa que des que era petita fins al nostre dia hi ha hagut un gran canvi en la tecnologia. En conclusió que està molt feliç d’haver pogut vindre a Espanya i poder tindre una vida millor tot i que ha passat per moments difícils.


Adolecents de visita el zoo. Imatge. Personal: Khadija Sanhaji, 1995
Nens assentats al costat de la taula. Imatge. Personal: Khadija Sanhaji, 1991

La mare de l’Anaïs amb 48 anys, explica que on vivia de petita feia molt fred a l’hivern i era un pis molt petit la gent vivia més relaxada, no hi havia tantes preocupacions i estaven més amb contacte amb la natura. També pensa abans hi havia menys professions que ara, és a dir que no hi havia molta formació(hi havien moltes feines que no requerien qualificació). Diu que la roba d’ara és bastant més maca que la que portaven als anys setanta, i que no tenien molta roba. Ella ens explica que ara estem molt més en comunicació entre nosaltres i podem treballar, viure i compartir molt més comparativament i pensa que això de fer xarxa és el gran potencial de la humanitat i que està segura de què hi haurà un abans i un després i una millora en la manera d’entendre el món i que creu que serà la solució per evitar moltes injustícies. Ella amb 16 anys va començar a fer perites feines sense contracte, però la seva primera feina cotitzada va ser com a monitora d’una empresa d’activitats educatives (guia). Ella valora molt positivament el canvi que hi ha hagut perquè la gent te les ments més obertes.

Entrevista a la mare de l’Anïs (Photo by Dingzeyu Li on Unsplash)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquesta pàgina fa servir les galetes bàsiques del wordpress.    Més informació
Privacidad